I TU... QUÈ VEUS?

Del mirar i de fotografiar. De tots els sentits que posseeix l'ésser humà, la vista és el més desenvolupat i al que major ús donem diàriament. El seu ús és tan habitual en les nostres vides que arribem a pensar que l'acte de veure i mirar és intuïtiu i simple; no obstant això poques vegades som conscients de la complexitat que requereix aquest acte tan quotidià en les nostres vides.

Creiem veure a través dels ulls amb els quals mirem, quan en realitat veiem amb el cervell

Per tant hem fet una activitat per anotar moltes de les coses que vegem i que no ens fixem habitualment: objectes, companys, emocions, petits detalls....Quina quantitat de coses!. Després hem anat més enllà: si portarà una càmera en la mà, què fotografiaria?

Sense pensar-ho massa, hem començat un recorregut per anar observant i cercant fotos

Xiquets fent el "vago", ordinadors, somriures, el meu cosí, moltes carpetes al despatx, el Sol reflectit de les finestres, xiquets donant classe uns contents i altres avorrits.

Pissarres plenes de lletres, avorriment, trofeus, l'emoció de la directora fent feina entre carpetes, Maria fent fotos, parets plenes de pòsters i quadres, armaris ordenats, esforç

MariaP prova de fer una foto a les escales!

P eus baixant de l'escala. Línies

"Jo agruparia xiquets en equips, també pintaria paisatges per l'escola"
"Tot és molt gris, cridaria als de l'ajuntament. Hi ha parts que estan fatal i s'han d'arreglar"

Anna, Amparo i Joan (els mestres) semblen contents, però hem vist algun que altre enfadat.

Minerals, cartells per separar el fem, arbre de la pau, banderes, graneres, llibres, impressores

diccionaris, taules, persones, alegria, treballs, companys escrivint a terra, dibuixos bonics, motxilles carregades, aliments, jocs, pissarres, calculadores, centre de violència 0, hort, troncs, birles, mapes, mandales, jaquetes, bosses d'educació física.