La revista, la qual deixarà de ser impresa per a convertir-se en un mitjà digital, està preparant el seu últim nombre, mentre els acomiadaments es converteixen en alguna cosa habitual. La responsabilitat de la fotografia que anirà en la portada final recau sobre Walter, qui no troba el negatiu que el reconegut fotògraf Sean O'conell li ha enviat per correu.
Els seus fantasiosos somnis es converteixen en realitat quan decideix viatjar lluny a la recerca de Sean, per a preguntar-li on està el fotograma perdut. L'editor recapta diverses pistes sobre el parador del fotògraf rodamón gràcies a l'ajuda de Cheryl. Walter viurà una experiència única que implicarà esports extrems i caminades interminables però, servirà tot aquest esforç perquè Life tanque de la forma grandiosa que es mereix.
Amb aquesta pel·lícula hem aprés que sempre hi ha emocions presents, que hem de mirar menys i fotografiar menys, que quan tenim un moment increïble davant dels ulls hem d'aprofitar per mirar-lo, de les coses que ens perdem mirant aparells, que no hem de tirar regals al fem perquè sempre pot haver alguna cosa dins i sobretot que els moments és viuen, no es capten.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada