"Fotografiar és col·locar el cap, l'ull i
el cor en un mateix eix"
Henri Cartier Bresson
Hola! Jo sóc Maria i en lloc d'opinar, m'agradaria justificar aquesta tasca que ens portem entre mans: Si qualsevol de nosaltres recordem la nostra etapa com a alumne sempre ens vindrà a la ment totes aquelles matemàtiques que apreníem perquè algun dia ens servirien en diverses situacions quotidianes o no; tots aquells exercicis de llengua repetint ma, me, mi, mo, mu o aquells d'ortografia tan avorrits. També, les vegades que hem estudiat el Paleolític, els rius des de l'Ebre fins al Guadalquivir, el llistat dels emperadors del Imperi de Bizanci o el verb to be a anglès. Però, en quin moment ens van ensenyar a gestionar les nostres emocions? Quan vam aprendre a parlar en públic i no posar-nos nerviosos? Qui ens ha ensenyat a relacionar-nos amb els altres? Quin era el procés per aprendre a mirar la realitat que havíem d'enfrontar? Com hem aprés a identificar les nostres emocions? De quina forma podem expressar tot allò que sentim i, més difícil encara, quines són les paraules adequades per a dir-ho? Per què quan érem menuts teníem la creativitat a flor de pell i amb el pas dels anys, quan planteges fer un dibuix tenim un" jo no sé" ben assolit?Atura't a pensar-ho.
Avui en dia els xiquets i xiquetes han nascut a un món carregat de recursos tecnològics, a l'època de la imatge gràfica en qualsevol moment poden engegar un dispositiu i descobrir tutorials, vídeos, enciclopèdies virtuals, e-books, jocs, imatges per a descobrir tots els continguts que tantes vegades nosaltres vam haver de memoritzar i encara que per a nosaltres aquests recursos són el futur, per a ells i elles, són el present.
Però l'habilitat d'enfrontar-se a tanta informació visual no ès innata, absorbir i interpretar tot allò que tenim al davant és una necessitat a treballar amb els nostres xiquets i xiquetes. A la vegada, hi ha qüestions d'actualitat on s'està tractant els problemes que tenen els xiquets i xiquetes a l'hora de relacionar-se i respectar-se que em fan plantejar-me dur endavant iniciatives com aquesta.
Bé, doncs una vegada plantejada aquesta reflexió que com a docent i com a persona em faig molts dies, crec que, amb l'ajuda de la fotografia, podré guiar als meus alumnes d'una forma lúdica i atractiva per a ells a mirar al món; a que s'adonen de tot allò que els envolta; a que aprenguen a mirar i que es fixen en aquells detalls que moltes vegades passen desapercebuts; a trobar les paraules adequades per expressar allò que tenen davant; a organitzar tot allò que tenim per dins i davant; a aprendre a mirar una mica més enllà; a identificar què ens passa i què li passa a la persona que tenim davant i adquirir estratègies per a reaccionar front a això d'una forma ciutadana i a aprendre un nou llenguatge, un llenguatge que tothom entén, una forma d'expressar quan no trobem la paraula adequada, una eina per desenvolupar la creativitat, la mirada crítica, reflexiva, analítica, la capacitat d'estructurar i organitzar i sobretot aprendre a relacionar-se, a engrandir la seua empatia i carregar el bagatge de valors, a treballar en equip, a que l' èxit depén de la tasca de tots ja que per a la tasca final necessitaran haver après de fotografia i a emocionar-se per tal de dibuixar amb la llum.
Si has arribat al final, gràcies per llegir aquestes paraules i visitar el nostre blog..
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada