18 d’abril de 2019
"Revelant Emocions". Una experiència de fotografia i emocions a l'escola.

"Revelant Emocions". Una experiència de fotografia i emocions a l'escola.

18 d’abril de 2019

A quin moment em van ensenyar a gestionar les meues emocions?
Qui em va ensenyar a relacionar-me amb els altres?  
Quin era el procés per aprendre a mirar la realitat que he d'enfrontar? 
És possible capturar l’emoció d’un moment?
De quina forma puc expressar tot allò que sent i, més difícil encara, quines són les paraules adequades per a dir-ho?

Atura’t a pensar-ho.

Revelant emocions és un llibre de mirades. És una història d’amor i vida que pot canviar la forma de veure aquelles persones que has d’educar. Una guia per a endinsar l’alumnat en el món de les emocions a través de la fotografia. Un viatge carregat de paraules, imatges i cançons.

Com t'has quedat després de llegir aquest text? La foto que has vist de capçalera et pot explicar com ens sentim nosaltres i és que, després de dos anys continua, cadascú amb la nostra història de vida i amor, ens hem tornat a reunir a la biblioteca de la nostra escola, sí, aquella que està convertida en una aula, per a celebrar un esdeveniment ben especial, la nostra mestra Maria ha escrit un llibre de tota aquella experiència que va dur a terme quan nosaltres estàvem a 4t de Primària. 

Com no podia ser d'altra forma allí estaven les mestres de l'escola, les nostres famílies, el claustre que acompanya ara a Maria, amics i amigues. També hi havia autoritats i veïnat del nostre poble i com no, les persones que feren possible tota aquella experiència.


Toni Alacreu i Juan Navarro, els dos fotògrafs que tant ens van ajudar i autèntics motors del projecte.

Laura Garcia Mut , l'artista que ha dissenyat el llibre.
I la nostra exposició, que romandrà per anys en l'escala fent honor a la metàfora de la vida, aquella que puja i baixa, allí on hem de seguir un camí que ens facilita les condicions per a ser qui som.






Nosaltres hem cantat la cançó del silenci i Maria ens ha contestat

"Gràcies per aquest viatge on he somniat desperta mentre tots dormíeu, gràcies per canviar-me la vida i gràcies per ensenyar-me que per mirar el món, sols fa falta tenir ganes de veure'l."
10 d’abril de 2017
REVELANT EMOCIONS: L'EXPOSICIÓ

REVELANT EMOCIONS: L'EXPOSICIÓ

10 d’abril de 2017
Després de tantes activitats, tantes fotografies, tantes sessions d'emocions i de fotografia, tantes classes de composició, visites a museus, eixides a practicar, escoltar a Toni o a Juan, textos escrits i idees, esforç i il·lusió, hui 10 d'abril a les 15.30 presentarem el producte final del nostre projecte: l'exposició de les emocions.

Aquesta era la nostra missió: havíem d'aconseguir aprendre de fotografia i d'emocions per a poder captar-les i fer un treball en equip, ja que l'èxit depenia de la tasca de tots. Quan ens visiteu, podreu valorar si ho hem aconseguit o no.

Les fotos són totes nostres, les hem pensades nosaltres, les hem planificat i compost nosaltres, hem fet el esborrany i hem anat provant fins aconseguir el resultat esperat. Encara que la mestra, Toni i Juan també han fet molta feina per aconseguir muntar aquest esdeveniment i ens han guiat en tot aquest viatge, el mèrit es nostre. Esperem que us agrade

Ací teniu un vídeo per convidar-vos a visitar la nostra exposició i que us feu una idea del que us podreu trobar, així podreu veure la valoració que fem del projecte.

Gràcies per tot i per tant
6 d’abril de 2017
PONER NOMBRE A UNA IMAGEN CON EMMA BAIZAN

PONER NOMBRE A UNA IMAGEN CON EMMA BAIZAN

6 d’abril de 2017


Cuando sacamos una foto estamos enseñando al mundo la manera que tenemos nosotros de ver las cosas. Es verdad que todos tenemos dos ojos y tenemos delante el mismo paisaje y  a las mismas personas, pero cada uno lo vemos de una manera distinta. Nuestros ojos solo los tenemos nosotros.Igual que cuando nace un niño le ponemos nombre para poder llamarle, a las obras de arte se les bautiza para poder referirnos a ella.No hay un manual de instrucciones para poner títulos, esto no es una tabla de multiplicar, cualquier resultado, de lo que de, es correcto.

Pero si os habéis esforzado tanto para hacer una foto bonita, es una pena que no le pongáis un buen titulo.Hay muchas formas de poner el titulo. A veces es simplemente el nombre de la persona que sale en la imagen. Y esto debe ser así si la persona que sale en la foto está haciendo un gesto que la define, que es muy suyo: Simplemente María, Juan y Pedro.Otras veces, el titulo viene dado por el momento: verano de 1990, recreo de las once…También por lo que representan: amistad para dos, silencios ruidosos, piezas de puzle, piñas que no son frutas…Tenéis que si hacéis muchas fotos y alguien os encuentra por la calle y os dice: me ha gustado una de tus fotos, se llamaba x, tenéis que saber de qué foto se trata. Igual que si uno de vuestros padres le cuenta a un amigo que su hijo hizo una foto preciosa que se titula: las mochilas traman algo. El señor se imaginara que en la imagen hay mochilas, probablemente varias. Y antes de ver la foto, ya sabrá algo de ella.

Aunque una imagen vale más que mil palabras, no hacen falta tantas para poner nombre a una imagen. No hace falta que el titulo sea muy largo, ni explicarlo todo porque las imágenes hablan por sí solas. Simplemente hay que ponerle titulo y estoy segura que lo haréis genial porque alguien que sabe hacer algo tan complicado como sacar una buena foto, sabe ponerle nombre.

En esta ocasión haremos una excepción y escribiremos en castellano, porque la autora de estas bonitas palabras lo merece: Emma Baizan. 

Emma es una joven escritora de Oviedo a la que Maria tuvo el placer de conocer en Madrid. Emma estaba en una cena donde había gente que tenia un sueño y Emma les enseño como nadie bosteza cuando tiene un sueño.  Durante mas de dos años estuvo escribiendo con su pluma un recopilatorio de textos donde podemos encontrar muchas de esas emociones que tanto hemos trabajado en clase y nos ha encantado leer como podemos hacerle cosquillas al espejo cuando refleja a alguien triste.

En clase hemos estado leyendo algunos de sus "chupitos" y hemos percibido que ese libro es como un pequeño gran tesoro para Maria y al leer, lo hemos entendido. Que bien escribe Emma!

Después teníamos una misión: leer su texto para poder poner nombre a las fotos de nuestra exposición. El resultado lo podréis comprobar a partir del 10 de abril pero nosotros hemos querido agradecer con un vídeo  a Emma el esfuerzo y que nos dedique su maravilloso tiempo para poder ponerle nombre a las fotografías ya que una imagen vale mas que mil palabras pero a veces hay que encontrar las palabras exactas.


4 d’abril de 2017
LA CUINA DE SEMPRE: DOLÇOS ÀRABS

LA CUINA DE SEMPRE: DOLÇOS ÀRABS

4 d’abril de 2017
Al nostre projecte hem treballat la diversitat, l'acceptació, com hem d'estimar a les persones que tenen aspectes diferents a nosaltres, molts iguals i molts diferents, per tant, aprofitant que a classe estan Mouad, Salma i Zahir hem fet un taller de rebosteria àrab que han preparat amb molta il·lusió les seues mares.
Amb fruits secs com l'ametla, les nous, els cacaus, galetes, llet condensada o dolç de llet, essència d'alguns sabors, coco i altres ingredients, hem passat la vesprada preparant aquests mossets.





 Primer hem preparat unes "veletes d'ametla" amb una rameta de clau per a decorar les taules, ja que ells sempre preparen i cuiden molt la decoració, especialment en les seues festes.


 Seguidament hem fet unes boletes i les hem decorades amb "virutes de colorets"






 A continuació hem preparat un altre dolç amb galeta, cacau, dolç de llet i cobert amb ametla i anous


 Després ens han convidat a un suc, ja que normalment es pren una infusió amb aquests dolços però els xiquets a l'escola és complicat així que hem optat pel suc i hem menjat el que havíem preparat.


 amb l'oloreta que fa, els companys tenen ganes de provar-ho tot!
 está boníssim!



 Després hem convidat als companys de les altres classes perquè ho tastaren
des d' ací un gràcies ben gran a les mamis de Mouad, Salma i Zahir.
2 d’abril de 2017
CARTELL DE L' EXPOSICIÓ

CARTELL DE L' EXPOSICIÓ

2 d’abril de 2017
Un cartell és un suport de la publicitat. Consisteix en una làmina de paper, cartró o un altre material que s'imprimeix amb algun tipus de missatge visual (text, imatges i tota mena de recursos gràfics) i serveix d'anunci per a difondre una informació, un esdeveniment, una reivindicació o qualsevol altra causa. 

Així doncs nosaltres hem fet un concurs de cartells per tal de seleccionar el cartell de la nostra exposició.










Ací teniu algunes fotos per veure com ho hem fet a classe








Tothom està convidat!