Hui hem fet una activitat, d'aquelles que no acostumem: dir a un company o companya perquè ens agrada compartir el dia a dia amb ell o ella . Normalment sempre ens estem fixant en quines actituds podem millorar, quina "trastada" ha fet o en què m'està molestant. Però, què hi ha de les coses bones? Quan ens reconeixen allò que fem bé?
Bé, doncs després d'aprendre com es fa una carta, per a què serveix aquest text i quina és la seua estructura, a l'atzar hem tret un paperet on estava el nom del nostre amic secret.
Hi havia una norma: no podíem revelar el nom a ningú, ni tan sols a l'interessat.
Durant un temps determinat, cadascun hem estat atent a les qualitats i valors del nostre amic secret, apuntant les situacions, que ens hagen ajudat a conéixer-li, allò que fa bé, en quins moments ens ha fet sentir bé, per què m'agrada que estiga a la classe.....
Una vegada acabat el temps cadascun ha escrit una carta al seu amic secret, explicant-li el que semblava d'ell, teníem 30 minuts i en finalitzar cadascú ha rebut una carta.
No descriurem que ha passat, simplement mireu les nostres cares:
Heu vist la quantitat de somriures esbossats? Proveu de fer-ho amb la gent que us envolta, el resultat serà increïble!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada