El retrat, l'especialitat que més adeptes agrupa. Ens encanta fotografiar a amics i familiars o a tot aquell que es presta i que té alguna cosa que ens crida l'atenció, ens esforcem perquè les fotos agraden als retratats però també a nosaltres mateixos. De vegades costa imaginar tot el que un retrat pot arribar a transmetre i explicar un paisatge, un animal, ens pot interessar, o fins i tot emocionar.
“¿Qué gente te gusta fotografiar?” Mi respuesta es “a las que quiero, a las que admiro, y a las que me odian”.
Arnold Newman
El primer que hem fet per aprendre a fer retrats és treballar la llei més important: la de la mirada. Hem estat mirant retrats i comentant a veure quines sensacions ens transmetien, fent hipòtesis sobre que estaria passant-li pel cap al protagonista de la foto, que estaria sentint, quina emoció predomina, la història de la seua vida... ha sigut molt interessant, no us podeu imaginar el que dóna de si un retrat.
A continuació, Maria ens ha proposat que imaginarem explicar-li a una persona un retrat i que aquesta, se'l imaginara al cap sense veure'l...Maria! Això és una descripció!! Com no, ens ha tocat escoltar l'explicació de les regles bàsiques d'una descripció i fer-ne una d'un xiquet que estava tranquil·lament llegint davant d'un llibres i hem encertat en pensar què un dia d'aquestes haurem de descriure a un company.
Una vegada fet el text, ha vingut la part divertida: fer retrats amb la càmera. Voleu veure el resultat... mireu!
Hem sigut capaços de transmetre fotos d'emocions tenint present la composició (les fotos que vénen a continuació són nostres...)
I preguntem...No t'han entrat unes terribles ganes de cercar la teua càmera i llançar-te a la cerca de retrats en els quals pugues jugar amb la llei de la mirada i transmetre totes aquestes sensacions?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada