31 de març del 2017
EL LLOC ON COMENÇA LA VIDA I L'AMOR MAI ACABA

EL LLOC ON COMENÇA LA VIDA I L'AMOR MAI ACABA

31 de març del 2017
La família és un arbre a l'interior de cada persona. És un arbre viu i present a l'interior de cadascú de nosaltres. L'arbre viu en nosaltres. Jo sóc tota la meua família.

A. Jodorowsky
Durant el projecte hem fet moltes fotografies, però tots sabem que la fotografia és un dibuix de la llum. Bé, doncs avui nosaltres hem hagut de dibuixar la nostra llum particular: la família i després hem presentat els dibuixos als nostres companys i a les nostres famílies.

Per descomptat, podem dibuixar els nebots i els cunyats 
Alguns sols hem posat als de casa perquè si hem de posar tios i cosins són molts 
Uns hem inventat històries o situacions divertides

Júlia ens ha fet un arbre genealògic perquè tinguem clar l'ordre d'arribada a la seua família 

Observeu la diferència de dibuixos entre Aarón i Joel, amb la mateixa família, han fet un dibuix ben  diferent. Joel ens ha explicat una mica de la vida de cadascú i Aarón ha deixat clar que ell porta a la seua família dins del cor (mascotes incloses) 

Mouad els ha fet a tots amb la mateixa samarreta 
Salma ha volgut incloure a la seua tia que viu a Alacant, la troba molt a faltar 

30 de març del 2017
VISIONS DE LA NATURA

VISIONS DE LA NATURA

30 de març del 2017

Hui, al començar la classe estàvem emocionats perquè era hora de projecte i no sabíem que ens esperava. En començar la classe, Maria ens ha explicat la història d'un fotògraf, el qual ella admira molt, un fotògraf amb una sensibilitat increïble i un ull als que molts de nosaltres aspirem. Amb les seues paraules ens hem adonat que no parlava de qualsevol fotògraf i ens ha explicat que moltes vegades pensem que els autèntics artistes viuen lluny, guanyen molts diners i és complicat trobar-los però no és la realitat, moltes vegades entre nosaltres hi ha autèntics artistes.

Així ens ha presentat a Francisco Català, un fotògraf que té dues coses en comú amb nosaltres: li encanta la fotografia i passa moltes hores a la biblioteca, encara que el seu nivell de coneixements de fotografia ès increïble (ell deu saber molt però clar si treballa a la biblioteca allí te molts llibres per aprendre). 
La mestra ens ha explicat que el pare de Júlia (una alumna de les que tenia a Xàbia) feia fotos meravelloses de natura i com que per feina no havia pogut vindre, quan va veure el nostre blog i el projecte que tenim entre mans, havia volgut col·laborar amb nosaltres i donar-nos una classe d'allò que tant li agrada: la fotografia de natura i ens ha deixat gaudir d'un meravellós vídeo que va preparar ell: visions de la natura.
És molt complicat descriure la impressió que ens ha causat, però nosaltres volem que ell comprove el que hem aprés amb la seua classe i les seues obres d'art, hem decidit gravar aquest vídeo per a completar la seua presència a classe.


MOLTÍSSIMES GRÀCIES!




29 de març del 2017
ESTIMANT, MEDITANT I RESPIRANT

ESTIMANT, MEDITANT I RESPIRANT

29 de març del 2017
Hui hem tingut una visita molt especial,des del Centre Cel Anterior de Guadassuar, ha vingut Pepe Lorente per a mostrar-nos com podem pausar la nostra vida i equilibrar el cos i la ment amb una tècnica mil·lenària: el Txi-Kung
 El Txi Kung  és una teràpia medicinal d'origen xinés basada en el control de la respiració. Ajuda a eliminar les tensions i l'estrés, sent un autèntic cabal de pau que aporta salut i vitalitat.
 Al principi hem anat seguint els moviments suaus i lents que ens indicava Pepe sense anar de pressa, quant més lent, millor.



 Després han començat els moviments amb les mans per anar posant atenció en la nostra energia

 Hem estirat l'esquena i els braços i han començat a aparéixer els dolors que tenim dins l'esquena guardats però Pepe ens ha assegurat que quan acabaríem la classe ens sentiríem molt millor.
 A poc a poc va arribant l'alleujament

 Hem estat treballant la nostra coordinació motriu

 i teníem per la classe els coixins de les emocions...
 i ens hem alegrat a l'adonar-nos que ho estàvem fent molt bé
 i per finalitzar ens hem assegut en les estores i els coixins per tal d'escoltar el nostre cos, la nostra respiració


 i ens hem concentrat en el "cuenco tibetà"  i amb els cròtals que han tingut un efecte "màgic" amb nosaltres 




 Gràcies a Pepe hem aprés la importància de parar el nostre cos i hem vivenciat com la calma ens ajudarà a gestionar les nostres emocions i és bàsica per al nostre dia a dia.
RESPIRES COM VIUS, VIUS COM RESPIRES
23 de març del 2017
PERDUTS A LA CIUTAT

PERDUTS A LA CIUTAT

23 de març del 2017
La ciutat és un dels símbols més característics de la societat moderna, hi acudeixen cada any milions de persones buscant una vida millor econòmicament i més lliure socialment i culturalment, fins a tal punt que, actualment, més de la meitat de la humanitat vivim en espais urbans. Les ciutats són la punta de llança de les experiències més destacades i dels comportaments més audaços, el lloc del màxim desenvolupament de les arts. Per això, són molts els artistes que tenen com a element central dels seus treballs la vida en les ciutats, unes ciutats enteses (sovint), com un collage de multitud de records i vivències discontínues i fragmentades, com un laberint confús en què els habitants s’encreuen immersos cada un en els seus pensaments. La idea central d’aquesta exposició és la d’exhibir un gran nombre d’obres que ens permeten conéixer les múltiples visions, els diferents espais i la gran quantitat d’existències humanes que han conformat la vida en les ciutats, en l’últim segle, a través de les obres de la col·lecció de l’IVAM. Entenent que la més diàfana explicació de la vida urbana no es troba tant en les obres que tenen pretensions de mostrar-ho tot, sinó en les imatges més subjectives basades en la fragilitat de l’instant i en el fulgor del desig. Es tractaria, per tant, que ens deixàrem portar pels nostres passos i recorreguérem l’exposició sense seguir els camins trillats per a així tindre la capacitat de perdre’ns i poder descobrir la pròpia ciutat de cadascun/a.
Amb aquesta ressenya tan interessant, tots els xiquets de 4art A. junt amb Laura, Toni Alacreu i Juan Navarro hem anat a València, concretament a l'IVAM, a gaudir de l'exposició "Perduts a la ciutat",
per tal d'aprendre de fotografia, de com està organitzada una exposició, quins elements hi podem trobar, com exposen els artistes i quines emocions ens podem trobar per una ciutat.


Al'autobús estàvem emocionats imaginant que ens anàvem a trobar i divagant, Maria ens havia posat un vídeo a la classe i la pàgina web de l'exposició i estàvem ansiosos per arribar. Però abans havíem d'esmorzar a un dels llocs més agradables de València: els jardins del riu Túria.


Allí ens hem trobat a uns xics fent acrobàcies amb la bici i ens han captat tot el nostre interés i admiració

 Izan ha agafat la càmera de Maria i ha gaudit fent ràfegues per immortalitzar allò que estava observant....


Després ens hem dirigit al Institut Valencià d' Art Modern on ens esperaven dos guies molt amables per acompanyar-nos durant tota la visita i aconseguir que aprenérem al màxim.




Toni i Juan ens han anat explicant i assenyalant tot allò amb què ens havíem de fixar





Pintures, fotografies, escultures...fins i tot algunes fetes de deixalles!!
 i ara arriba l'hora que hem d'aconseguir reproduir allò que alguns artistes diuen escultura




l'exposició és molt interessant i ens està agradant moltíssim







i la part on més emocions hem trobat

i per finalitzar la part que a molts ens ha impactat: llibres penjant del sostre amb històries de gent que s'ha perdut per la ciutat
a l'eixida ens hem fet diverses fotos de grup
 la formal i la divertida
Després hem anat al parc de capçalera per a dinar encara que allí les que s'han posat les botes han sigut les "tenques"



i per concloure el dia hem estat jugant al vaixell aventurer que hi havia al parc









 Hem acabat esgotats....
 però molt contents